Quan parlem de "flipped classroom" ens referim a una metodologia de classe invertida, és a dir, l'alumne desenvolupa els coneixements, a partir de recursos, a casa, i quan arriba a l'aula rep l'explicació o aclaració del professor sobre el tema tractat.
Aquesta proposta millora l'aprenentatge individual i ajuda al professor a diferenciar el nivell de cada alumne, ja que té la possibilitat de veure el desenvolupament que realitza cada alumne a partir dels recursos que es donen a tota la classe per igual.
La tasca més important del docent és la de buscar recursos que facilitin l'aprenentatge dels alumnes. Així doncs, a partir d'aquests, imparteix les classes de manera més dinàmica.
Els estudiants disposen dels materials donats a totes hores i indefinidament. Aquests poden veure i repassar-los totes les vegades que vulguin, a diferència de l'explicació del professor a l'aula. Hi ha la possibilitat de que el docent repeteixi el temari no entès per l'alumne, però la seva explicació pot variar i generar més dubtes. També es pot donar la situació de que un alumne no entengui la matèria i, al dia següent, el professor resolgui les preguntes sorgides, així els estudiants obtenen una aclaració.
Un altre aventatge és l'aprenentatge entre iguals, que es dóna quan un company li explica a l'altre el que no ha entès amb els recursos. El llenguatge de transmissió serà diferent i, per tant, l'aprenentatge serà més ric.
Encara que també hi podem trobar inconvenients. Com per exemple el que no tetes les peronas, i més depenent de sectors o barris on viuen, disposen dels mateixos recursos.
martes, 24 de noviembre de 2015
lunes, 23 de noviembre de 2015
Pràctica 9 - La seguretat a internet
CIBERASSETJAMENT
El
ciberassetjament es produeix quan algú rep agressions d’altres persones de
forma reiterada mitjançant suports mòbils o virtuals. Així que no és necessària
la presència de la persona agredida per dur a terme l’agressió, i pot no ser
instantània i que la persona assetjada no s’assabenti fins passat un temps.
A
part del ciberassetjament, hi ha un altre tipus del mal ús de les tecnologies:
·
Grooming:
són un conjunt d’estratègies que utilitza un adult per guanyar-se la seva
confiança a través d’internet amb l’objectiu d’aconseguir concessions sexuals.
Característiques del ciberassetjament:
·
Mitjà: ús d’eines
tecnològiques per difondre el contingut
·
Format:
assetjament indirecte, el mal és psicològic
·
Anonimat: canvi d’identificació
·
Perdurabilitat:
la informació està disponible 24h. al dia
·
Potencial de difusió: amb el internet la informació es difon molt més ràpid
·
Inseguretat:
es perden els límits de la seguretat
·
Proximitat: entorns
propers entre víctima i agressors
·
Relació amb l’assetjament: comportaments d’exclusió i aïllament
·
Desequilibri de poder: l’assetjador controla tota la situació
·
Intencionalitat:
no sempre la intencionalitat és explícita
·
Falsa
victimització: l’assetjador pot al·legar que la víctima l’assetja a ell
· Agrupament
de ciberassetjadors: internet facilita la unitat
Conductes del ciberassetjador:
·
Amenaçar
·
Robar
contrasenyes i identitats
·
Publicar
escrits i fotografies despectius en blocs
·
Creació
de webs amb continguts ofensius
·
Enquestes
per internet amb voluntat d’humiliar
·
Insults i
amenaces en jocs multiusuari
·
Enviar
programes brossa o virus
Tipus d’assetjament:
·
Provocació incendiària (flaming): s’intercanvien insults breus mitjançant missatges
electrònics i amb un llenguatge vulgar
·
Fustigació (harassment): s’envien imatges o vídeos humiliants sobre una persona,
s’envien virus informàtics...
·
Denigració (denigration): es distribueix informació d’una altra persona en to
despectiu i fals
·
Assetjament públic (happy slapping): un grup filma les vexacions que sotmet a altres companys
i ho penja a la xarxa
·
Exclusió social (exclusion): quan es priva a la víctima l’accés a xats o xarxes
socials
·
Suplantació de personalitat (impersonation): s’entra en un compte de correu electrònic d’una altra
persona per publicar material comprometedor manipulant la identitat
·
Difamació i joc brut (outing and trickey): s’enganya a la víctima perquè comparteixi i transmeti informació
confidencial sobre una altra persona
Altres conductes relacionades amb el ciberassetjament:
El
sexting consisteix en la difusió de continguts de tipus sexual utilitzant un
dispositiu tecnològic. Aquesta imatge és enviada a una altra persona de manera
confidencial, però la persona receptora la difon i passa a ser pública. Principalment,
és enviada de manera voluntària, i és la víctima qui ha començat a enviar la
imatge.
Les
situacions de sexting poden deriverar en diferents amenaces: ciberassetjament, sextorsió i grooming.
Indicadors observables de les víctimes
·
Físics
·
Conductuals
·
Emocionals
o
Trastorns
emocionals
o
Poques
habilitats socials
o
Inseguretat
o
Canvis
emocionals
o
Comportament
antisocial
·
Per part
dels companys
Proposta d’actuacions amb l’alumne ciberassetjador
- Mesures
de detecció
· - Mesures
de control
· - Responsabilitats
· - Mesures
correctores cautelars
· - Mesures
educatives
Proposta d’actuacions amb l’alumnat ciberassetjat
· -Mesures
de protecció i seguretat
· - Observació
específica
· - Mesures
organitzatives de tot el personal del centre
· - Assessorament
en conductes de ciberprotecció per part del professorat (TIC) i mossos d’esquadra
(ORC)
· - Assessorament
a càrrec del professorat orientador
· - Acompanyament
per part de l’equip docent, tutor, orientador...
· - Valoració
de la necessitat de suport i tractament terapèutic
Proposta d’actuacions amb la família
De
l’alumne ciberassetjat:
· -Els pares
han de sentir-se recolzats
· - Donar a
la família possibilitats d’expressar els seus sentiments
· -Compartir
aquells acords que impliquen la seva participació
· - Oferir
pautes que els ajudin a treballar l’autoestima del seu fill
De
l’alumne ciberassetjador:
· - Informar
de la gravetat del problema
· -Demanar
col·laboració perquè el seu fill es disculpi amb el company
· -Donar a la
família la possibilitat d’expressar els seus sentiments
· -Compartir
aquells acords que impliquen la seva participació
· -Mostrar
que els seus fills necessiten aprendre altres formes de relacionar-se
lunes, 9 de noviembre de 2015
REFLEXIÓ MOBILE LEARNING
Avui dia, amb els avenços tecnològics,
podem disposar de diferents recursos informàtics a l’aula.
El docent té l’ajuda de les pissarres
digitals, on plasma la teoria que ensenya als seus alumnes, i aquests tenen
diferents ordinadors o tauletes per poder seguir la classe i realitzar les
activitats corresponents a cada assignatura.
A més, els alumnes més grans que
disposen de telèfon mòbil poden emprar-ho a l’aula, ja que dóna el mateix
recurs que un ordinador, i és molt més còmode de traslladar.
També hi ha aplicacions (APPS) que es
poden utilitzar a l’aula, com per exemple l’Animoto,
per fer vídeos a partir d’imatges i àudios. Amb nens i nenes d’educació
infantil podem treballar el Tangram
amb l’aplicació per a Android que s’anomena
Forman Fun Lite. També es poden fer
servir per l’alumnat d’educació primària el Diaro
a través de la qual tenen un diari on escriuen tot el referent a una
assignatura determinada.
A continuació us adjuntem el mapa conceptual.
REFLEXIÓ DIGITAL STORYTELLING
STORYBOARD
DIGITAL STORYTELLING
Gràcies al suport multimèdia “Digital storytelling” es pot transmetre una sèrie d’idees i valors,
visual i auditivament per tal de facilitar la comprensió d’un tema en concret.
A més, en l’àmbit educatiu és una bona eina de treball perquè contribueix a la
dinamització dels aprenentatges de l’alumnat, i dóna la possibilitat de que els
pares i les mares puguin apreciar les activitats que realitzen els seus fills/es
en horari lectiu.
Nosaltres hem decidit fer un storyboard mitjançant el qual farem el digital storytelling amb l’app flipagram.
La història es basa en la transmissió de valors a l’escola a través del
conflicte que sorgeix entre dos alumnes al sorral del pati.
Hem escollit aquest vídeo perquè treballa les emocions i
sensibilitza la societat actual, ja que ens fa reflexionar sobre els béns que
tenim i molts cops no els valorem suficientment. Aquesta storytelling
consta dels elements propis d’una història ja que l’acció es desenvolupa
seguint un fil conductor, és a dir, el tema principal i, uns personatges
situats en un lloc determinat.
Aquests fets són explicats pel protagonista, que a la
vegada és el narrador, el qual explica la seva experiència viscuda deu anys enrere en una ciutat en vies
de desenvolupament.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)