DISSENY I CREACIÓ DE RECURSOS EDUCATIUS OBERTS (OER)

Actualment, com estem immersos a l’era digital, ha sorgit la necessitat de cercar i tenir recursos educatius oberts que, com el seu propi nom diu, són recursos metodològics i didàctics lliures, penjats a la xarxa per tal de poder-los utilitzar des de qualsevol plataforma ja sigui Windows, IOS i/o Linux i, que estiguin a l’abast de tothom.

Els recursos educatius oberts han de complir tres característiques:

1. Aspectes tècnics, el programari ha de ser lliure.
2. Aspectes metodològics, el disseny del propi recurs.
3. Aspectes legals, llicències específiques que ha de tenir.

Mitjançant els OER l’alumnat està més motivat a l’hora de realitzar una tasca per tant  l’aprenentatge de conceptes i continguts és actiu, participatiu i dinàmic.

Per finaltzar, esmentem alguns recursos educatius oberts per crear recursos interactius com: Scratch, Jclic, Educaplay, Constructor, EducaLIM, Potato, etc.  

FLIPPED CLASSROOM

Quan parlem de "flipped classroom" ens referim a una metodologia de classe invertida, és a dir, l'alumne desenvolupa els coneixements, a partir de recursos, a casa, i quan arriba a l'aula rep l'explicació o aclaració del professor sobre el tema tractat.

Aquesta proposta millora l'aprenentatge individual i ajuda al professor a diferenciar el nivell de cada alumne, ja que té la possibilitat de veure el desenvolupament que realitza cada alumne a partir dels recursos que es donen a tota la classe per igual.

La tasca més important del docent és la de buscar recursos que facilitin l'aprenentatge dels alumnes. Així doncs, a partir d'aquests, imparteix les classes de manera més dinàmica.

Els estudiants disposen dels materials donats a totes hores i indefinidament. Aquests poden veure i repassar-los totes les vegades que vulguin, a diferència de l'explicació del professor a l'aula. Hi ha la possibilitat de que el docent repeteixi el temari no entès per l'alumne, però la seva explicació pot variar i generar més dubtes. També es pot donar la situació de que un alumne no entengui la matèria i, al dia següent, el professor resolgui les preguntes sorgides, així els estudiants obtenen una aclaració.

Un altre aventatge és l'aprenentatge entre iguals, que es dóna quan un company li explica a l'altre el que no ha entès amb els recursos. El llenguatge de transmissió serà diferent i, per tant, l'aprenentatge serà més ric.

Encara que també hi podem trobar inconvenients. Com per exemple el que no tetes les peronas, i més depenent de sectors o barris on viuen, disposen dels mateixos recursos.

Pràctica 9 - La seguretat a internet

CIBERASSETJAMENT

El ciberassetjament es produeix quan algú rep agressions d’altres persones de forma reiterada mitjançant suports mòbils o virtuals. Així que no és necessària la presència de la persona agredida per dur a terme l’agressió, i pot no ser instantània i que la persona assetjada no s’assabenti fins passat un temps.

A part del ciberassetjament, hi ha un altre tipus del mal ús de les tecnologies:

·         Grooming: són un conjunt d’estratègies que utilitza un adult per guanyar-se la seva confiança a través d’internet amb l’objectiu d’aconseguir concessions sexuals.

Característiques del ciberassetjament:

·         Mitjà: ús d’eines tecnològiques per difondre el contingut

·         Format: assetjament indirecte, el mal és psicològic

·         Anonimat: canvi d’identificació

·         Perdurabilitat: la informació està disponible 24h. al dia

·         Potencial de difusió: amb el internet la informació es difon molt més ràpid

·         Inseguretat: es perden els límits de la seguretat

·         Proximitat: entorns propers entre víctima i agressors

·         Relació amb l’assetjament: comportaments d’exclusió i aïllament

·         Desequilibri de poder: l’assetjador controla tota la situació

·         Intencionalitat: no sempre la intencionalitat és explícita

·         Falsa victimització: l’assetjador pot al·legar que la víctima l’assetja a ell

·        Agrupament de ciberassetjadors: internet facilita la unitat

Conductes del ciberassetjador:

·         Amenaçar

·         Robar contrasenyes i identitats

·         Publicar escrits i fotografies despectius en blocs

·         Creació de webs amb continguts ofensius

·         Enquestes per internet amb voluntat d’humiliar

·         Insults i amenaces en jocs multiusuari

·         Enviar programes brossa o virus

Tipus d’assetjament:

·         Provocació incendiària (flaming): s’intercanvien insults breus mitjançant missatges electrònics i amb un llenguatge vulgar

·         Fustigació (harassment): s’envien imatges o vídeos humiliants sobre una persona, s’envien virus informàtics...

·         Denigració (denigration): es distribueix informació d’una altra persona en to despectiu i fals

·         Assetjament públic (happy slapping): un grup filma les vexacions que sotmet a altres companys i ho penja a la xarxa

·         Exclusió social (exclusion): quan es priva a la víctima l’accés a xats o xarxes socials

·         Suplantació de personalitat (impersonation): s’entra en un compte de correu electrònic d’una altra persona per publicar material comprometedor manipulant la identitat

·         Difamació i joc brut (outing and trickey): s’enganya a la víctima perquè comparteixi i transmeti informació confidencial sobre una altra persona

Altres conductes relacionades amb el ciberassetjament:

El sexting consisteix en la difusió de continguts de tipus sexual utilitzant un dispositiu tecnològic. Aquesta imatge és enviada a una altra persona de manera confidencial, però la persona receptora la difon i passa a ser pública. Principalment, és enviada de manera voluntària, i és la víctima qui ha començat a enviar la imatge.

Les situacions de sexting poden deriverar en diferents amenaces: ciberassetjament, sextorsió i grooming.

Indicadors observables de les víctimes

·         Físics

·         Conductuals

·         Emocionals

o   Trastorns emocionals

o   Poques habilitats socials

o   Inseguretat

o   Canvis emocionals

o   Comportament antisocial

·         Per part dels companys

Proposta d’actuacions amb l’alumne ciberassetjador

- Mesures de detecció

·         - Mesures de control

·         - Responsabilitats

·         - Mesures correctores cautelars

·         - Mesures educatives

Proposta d’actuacions amb l’alumnat ciberassetjat

·         -Mesures de protecció i seguretat

·        - Observació específica

·        -  Mesures organitzatives de tot el personal del centre

·   - Assessorament en conductes de ciberprotecció per part del professorat (TIC) i mossos d’esquadra (ORC)

·         - Assessorament a càrrec del professorat orientador

·         - Acompanyament per part de l’equip docent, tutor, orientador...

·        -  Valoració de la necessitat de suport i tractament terapèutic

Proposta d’actuacions amb la família

De l’alumne ciberassetjat:

·         -Els pares han de sentir-se recolzats

·        - Donar a la família possibilitats d’expressar els seus sentiments

·         -Compartir aquells acords que impliquen la seva participació

·        - Oferir pautes que els ajudin a treballar l’autoestima del seu fill

De l’alumne ciberassetjador:

·        - Informar de la gravetat del problema

·         -Demanar col·laboració perquè el seu fill es disculpi amb el company

·         -Donar a la família la possibilitat d’expressar els seus sentiments

·         -Compartir aquells acords que impliquen la seva participació

·         -Mostrar que els seus fills necessiten aprendre altres formes de relacionar-se

REFLEXIÓ MOBILE LEARNING

Avui dia, amb els avenços tecnològics, podem disposar de diferents recursos informàtics a l’aula.

El docent té l’ajuda de les pissarres digitals, on plasma la teoria que ensenya als seus alumnes, i aquests tenen diferents ordinadors o tauletes per poder seguir la classe i realitzar les activitats corresponents a cada assignatura.

A més, els alumnes més grans que disposen de telèfon mòbil poden emprar-ho a l’aula, ja que dóna el mateix recurs que un ordinador, i és molt més còmode de traslladar.

També hi ha aplicacions (APPS) que es poden utilitzar a l’aula, com per exemple l’Animoto, per fer vídeos a partir d’imatges i àudios. Amb nens i nenes d’educació infantil podem treballar el Tangram amb l’aplicació per a Android que s’anomena Forman Fun Lite. També es poden fer servir per l’alumnat d’educació primària el Diaro a través de la qual tenen un diari on escriuen tot el referent a una assignatura determinada.

A continuació us adjuntem el mapa conceptual.

REFLEXIÓ DIGITAL STORYTELLING

STORYBOARD

DIGITAL STORYTELLING

Gràcies al suport multimèdia “Digital storytelling” es pot transmetre una sèrie d’idees i valors, visual i auditivament per tal de facilitar la comprensió d’un tema en concret. A més, en l’àmbit educatiu és una bona eina de treball perquè contribueix a la dinamització dels aprenentatges de l’alumnat, i dóna la possibilitat de que els pares i les mares puguin apreciar les activitats que realitzen els seus fills/es en horari lectiu.

Nosaltres hem decidit fer un storyboard mitjançant el qual farem el digital storytelling amb l’app flipagram. La història es basa en la transmissió de valors a l’escola a través del conflicte que sorgeix entre dos alumnes al sorral del pati.

https://www.youtube.com/watch?v=vsuHabO2TYA

Hem escollit aquest vídeo perquè treballa les emocions i sensibilitza la societat actual, ja que ens fa reflexionar sobre els béns que tenim i molts cops no els valorem suficientment.  Aquesta storytelling consta dels elements propis d’una història ja que l’acció es desenvolupa seguint un fil conductor, és a dir, el tema principal i, uns personatges situats en un lloc determinat.

Aquests fets són explicats pel protagonista, que a la vegada és el narrador, el qual explica la seva experiència  viscuda deu anys enrere en una ciutat en vies de desenvolupament.

LA IDENTITAT DIGITAL I LES XARXES SOCIALS

Avui dia estem connectats a forces xarxes socials, guardant en elles les nostres dades i la nostra identitat.

En la majoria de casos, no som conscients del risc que hi pot haver, ja que si no privatitzem els nostres comtes, estan a l'abast de tothom, fet que, d'alguna manera o altra, ens pot perjudicar.

Tothom que ho vulgui pot indagar en les nostres xarxes, i saber tot el que ens agrada, amb qui ens relacionem, per quines zones ens movem... i nosaltres sense adonar-nos qui ho sap.

A més, quan estem intentant aconseguir un lloc de treball en alguna empresa, és molt possible que qui ens hagi d'elegir o no, busqui informació nostres en xarxes socials, com ara Facebook. Així que també em de vigilar en aquest sentit, ja que a un possible superior nostre no li agradarà veure segons quines fotografies nostres, i ens pot perjudicar fins al punt de quedar-nos sense la feina.

EL DOCENT DEL SEGLE XXI

El docent del segle XXI ha de tenir unes característiques principals que permetin desenvolupar bé la seva feina dins l'aula. Vam estar debatent quines haurien de ser aquestes habilitats, i ens vam decantar per aquests deu manaments. En la nostra opinió, si un professor o professora és capaç de tenir i/o realitzar aquests fets a l'aula, l'alumnat tindrà més facilitat per aprendre noves lliçons.

 Els fets més importants, per a nosaltres, són que el docent faci una classe força dinàmica, ja que així l'alumne està més atent i té una capacitat més elevada d'aprenentatge; i que el professor o professora fomenti l'autoaprenentatge de l'alumnat.

ALFABETITZACIÓ MULTIMODAL

L'alfabetització multimodal consisteix en la combinació de diferents recursos per a transmetre la informació de manera més complerta i fàcil d'assimilar. A més, hem de tenir en compte que a la nostra vida quotidiana utilitzem aquest recurs ja que quan parlem utilitzem gestos i, quan fem treballs escrits inserim imatges per tal de que la informació quedi exposada de manera més clara i entenedora.

Gràcies a l'aplicació Soundcloud hem realitzat un podcast mitjançant el qual contrastem la informació exposada anteriorment.